Ermita de Sant Isidre i Sant Pere

Estic aquí, davant de l’ermita de Sant Isidre i Sant Pere de Censal, al camí Vell del Grao; camí que ja va traçar Jaume I precisament perquè els musulmans ja tenen aquest camí rural per a apropar-se al lloc on portaven a cap les seves activitats comercials marítimes. El camí Vell del Grao, està dins de l’àmbit on està el Caminàs, camí pre-romà que va ser molt utilizat i que uneix tots els territoris de la comarca de la Plana. I que, precisament aquí, és on es van aixecar una serie d’ermites que avui son objecte de pietat, de culte però també d’admiració per part dels castellonencs. 

Ermites de l’horta, ermites que cristianitzen antics llocs musulmans. Pensem: Fadrell, Taxida, Almalafa, Benadressa, Vilamargo, Benirabe, eren i son, alguns d’ells, només de les partides castellonenques. Quan parlem de la cristianització del territori, ens referim a que es cristianitzen aquells llocs que tenien una ocupació prèvia per part dels musulmans. 

L’ermita de Sant Isidre i Sant Pere s’alça per voluntat d’un llaurador, amo d’un ampli predi de terres, en aquesta zona confrontant amb el Caminás, que es deia Antoni Castell i és el que cedeix un territori de la seua propietat per a construir l’ermita en honor a Sant Isidre. Sant Isidre havia sigut precisament canonitzat a l’any 1622 i el lliurament de les terres de Castell es fa tres anys més tard. És a dir, Sant Isidre comença a tindre una força enorme entre el sector agrari castellonenc. Amb tot, hi ha una excepció que volguera assenyalar, el patró del gremi de llauradors era Sant Miquel, al qual li van dedicar l’església que hui és al carrer d’Enmig,i continua sent. Però la devoció per Sant Isidre era palesa, molt poderosa. I amés, Castell uneix la devoció a SAnt Pere perquè això està en el camí vell del Grau, i des de la cristianització els mariners havien tingut una gran devoció per aquest sant. 

Cal assenyalar que va haver-hi una sèrie d’obsequis, però vull posar de manifest que és una de les ermites més ben conservades del terme, per la restauració que va fer en els anys 70 la UTECO (Unió Territorial de Cooperatives del Camp) i una altra sèrie d’associacions bancàries precisament lligades amb el cultiu. 

Es podrà veure el pòrtic, molt interessant perquè ens recorda moltíssim a l’emparrat de les alqueries, és molt de l’horta. La planta saló, que és una planta molt respectable i noble, molt digna, de tipus eclesiàstic amb coberta de fusta. I sobretot, l’altar major precedit d’un arc, molt a la bizantina. Les columnes del pòrtic tenen un capitell de tronc de piràmide invertit i que recorden molt a les formes bizantines. Dins està la gran sorpresa, la joia de la corona de l’ermita, que és la volta plena de tercelets, la volta d’un gòtic flamíger que encara en el segle XvII es continuava mantenint per aqueixos pagaments. Dir també que va haver-hi un important retaule que encara continua existint i enmig d’aquest retaule, un dels grans pintors de l’escola rivaltesca, Urbano Fos, va deixar aquest excel·lent quadre que hui es conserva en la col·lecció de la concatedral de Santa Maria.