Sant Nicolau de Bari

Estem en el número 143 del carrer Ayoza, en l’ermita de Sant Nicolau de Bari, la única ermita d’aquest recorregut que es troba dins del casc urbà de la ciutat de Castelló. Però aquest lloc no ha sigut sempre una ermita, de fet al segle XV es va construir ací una Mesquita ja que en aquell moment hi havia un nombre important de famílies musulmanes a les quals les autoritats municipals van cedir algunes de les cases d’aquest vial, llavors conegut com a carrer Nou, més tard carrer d’Amunt i actualment carrer Ayoza. 

Durant aquest temps va haver-hi una convivència tranquil·la entre les famílies cristianes i musulmanes, segurament perquè en aquella època els musulmans també es dedicaven a l’agricultura com gran part de la població castellonenca. Però amb el córrer del temps, les coses van canviar. En el segle XVI, va haver-hi una persecució a aquest culte i van destruir la mesquita. És llavors quan es construeix aquesta ermita, entorn a la segona meitat del segle XVI i es fa precisament baix l’advocació de Sant Nicolau que es el titular que dona nom a aquest barri, el barri de Sant Nicolau. 

L’església es construeix en la segona meitat del segle XVI però és veritat que la seva fisonomia actual es deu sobretot a les reformes del segle XVII. Hi ha un retaule de l’altar major que es perd i el que podem veure hui en dia és un conjunt escultòric firmat per l’escultor Folia. Cap als anys 40 del segle XX després de la guerra civil es representa el titular en el centre i després les figures dels costats fan referència als miracles d’aquest sant. En aquest segle XX, precisament en els anys de la contesa bèl·lica, té lloc en l’any 37 un episodi important per a aquest lloc i és que les autoritats prohibeixen el culte, de tal manera que aquest lloc s’entrega a la maçoneria i es converteix en una lògia masónica, entre els anys 37 i 39. 

Després de la Guerra Civil, l’església torna a tindre culte i hui en dia és un dels temples més populars per als veïns i veïnes de Castelló, especialment durant els dilluns de l’any. Tot i que hi ha una festivitat marcada en roig al calendari, el 6 de Desembre.

Aquest temple es un temple de traces barroques, senzill, amb quatre trams,  coberta amb una volta de canó, tres capelles entre contraforts, un altar cobert amb cúpula i un cor alt. Però segurament el més interessant és una elegant façana, amb unes pilastres. La façana mixtilínia que alterna rectes i corbes en la cornisa i en el centre té un òcul envidriat i  enreixat amb una imatge del titular i a dalt una espadanya amb una campana. També, en el costat esquerre hi ha un panell ceràmic dedicat a l’advocació de Sant Nicolau. Eixe temple està considerat un bé de rellevància local i fa uns anys es va portar des de la ciutat de Bari, Itàlia, una pedra procedent de la tomba de Sant Nicolau que els fidels poden veure i tocar en l’altar major.