Sant Francesc de la Font

La peculiaritat d’aquesta ermita, no se sap si de finals del XVII o XVIII, entre altres coses és la inquietud dels castellonencs, concretament, dels components de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, entitat molt profundament arrelada a la ciutat castellonenca per les seues tradicions, les seues festes i la seua història. L’any 74, el prohom de la germandat, Miguel Mulet Ortiz, sol·licita a l’ajuntament en el nom de la Germandat que siga cedida a l’associació aquesta ermita, llavors en total ruïna, es mantenia dreta pràcticament de miracle.

Amb un munt d’obstacles, pegues, problemes, reticència enorme per part de l’autoritat municipal, Miguel Mulet insisteix fins que s’aconsegueix aquesta cessió. Això era un lloc que per a l’autoritat municipal no tenia cap valor, de fet, el conjunt de la parcel·la s’arriba a taxar en unes 30.000 pessetes de l’època, tenint en compte que era un monument, que posteriorment contenia un valor artístic enorme, és irrisori.

Entre els anys 74 i 76, que és l’any de la inauguració de la reconstrucció, hi ha mesos intenssísims d’història i d’intra-història que sempre és el més interessant, relleva en el càrrec a Miguel Mulet Ortiz, que en pau descanse, el jove periodista, encara en vida,  Eduardo Mas del Riu amb un capítol de gent jove, emprenedora, molt motivada i amb molt d’empenyament i finalitza la reconstrucció amb tots els problemes que va haver-hi.

El peculiar d’aquesta ermita és que l’ajuntament va donar uns milers de pessetes de l’època, una quantitat quasi testimonial i aquesta ermita s’alça i reconstrueix pràcticament per la voluntat del poble de Castelló i dels Castellers de la Conquesta, multitud de particulars, l’empresari que tenia ciment portant camions de ciment per a l’obra, els membres del capítol de la Germandat venint a fer d’obrers, dos estudiant del llavors col·legi universitari de Castelló, predecessor de la Universitat Jaume I, Ferran Orucha i Josep Miquel Francesc amb esponges i sabó neutre llevant la calç de l’interior dels murs i rescatant aqueixes pintures murals barroques ilusionístiques que són úniques en els monuments de la Plana. Tot això coordinat per Josep Miquel Juan Vicent, que era el secretari de la Germandat, com ja he dit. Persones que tenien una talla de Sant Francesc d’Assís a la seua casa, que va ser trossejada i guardada per a salvar-la de la persecució iconoclasta dels anys 30, donant-la a la Germandat per a que poguera haver una imatge del sant per al seu culte cristià en el lloc. En fi, al final l’ermita de Sant Francesc de la Font s’alça, es reconstrueix, i endreça per la voluntat de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, fent petites o grans aportacions de manera particular, les famílies, les empreses, els particulars, en el compte obert a l’ús en la caixa d’estalvis i mont de pietat de Castelló, van aconseguir que aquest lloc sifa un lloc únic en aquesta cruïlla de camins en aquesta partida del terme i fins i tot a la província i comarca de Castelló.